divendres, 30 d’abril de 2010

L'ànima de Japó en fotos

He descobert aquest pàgina que, apart d'omplir-me d'enveja (sana), m'ha recordat que encara tinc un objectiu en aquest blog: mostrar l'ànima de Japó.
Recomenat pels amants de la fotografia i del país que ens ocupa.
Gaudiu-lo, que val la pena.
El link és aquest:

http://www.japanphotoproject.com/

Abans que se'm passi: aquest cap de setmana, i durant tota la setmana que ve, a BCN té lloc el BAFF (Barcelona Asiàtic Film Festival).
A veure d'on treiem el temps...

Seguim en contacte.

Tof

dissabte, 27 de març de 2010

Pausa (re)creativa.





















Després d'uns quants mesos de descans, per dir-ho d'alguna manera, i amb la idea de donar un nou impuls al blog i al tema de què s'ocupa, aquí us deixo unes imatges del laberint d'Horta, que van ser presses el 15 de febrer del 2010, i retocades fa pocs dies, que simbolitzen un descans en el camí.


Seguirem en contacte, amb més coses a dir... que n'hi ha moltes...


















dilluns, 28 de desembre de 2009

Primera crisi: el turista pretensiós. v.1.1


Reflexionant, reflexionant, em pregunto:
Algú té dret a anar durant quinze dies a un lloc, i a la tornada afirmar categòricament que aquell lloc no té ànima? No seria més fàcil dir: "no m'ha agradat"?
Psicològicament (?) parlant: no serà que la manca d'ànima d'un lloc, és la pròpia projecció envers el que hom té al davant?
Potser, aquella persona pensava que quinze dies a Japó l'ajudarien a trobar-se a sí mateixa i, en veure que no hi va haver miracle, li va sortir la frase lapidària en qüestió?
Encara que... potser hauríem d'admirar-la per tenir la capacitat de, en només quinze dies de viatge organitzat, copsar la no-existència d'ànima del lloc que ens ocupa. En aquest cas, i si de cas, haurien de ser els mateixos japonesos els qui haurien de dir alguna cosa... si és que pensen que s'han de justificar per ser com són.
Si fos així, tots ens hauriem de justificar per ser com som.
Evidentment, a tot arreu hi ha coses bones i coses no tan bones. O sigui: coses que ens agraden i coses que no.
Però són aquestes coses les que caracteritzen i fan únics i diferenciables aquests llocs. I no sempre són definibles, reconeixibles a simple vista o classificables.
De vegades, hem de fer un petit esforç per acceptar les coses com són, i no mesurar-les sempre segons els nostres referents, ja que, depenent del lloc, aquests referents poden ser diferents als nostres.
Des d'aquest bloc, no pretenem tenir la veritat absoluta, ni justificar ni defendre ningú.
Simplement, volem donar la nostra opinió amb arguments no inamobibles, que convidin a l'intercanvi d'idees i al debat, i demostrar que les frases lapidàries també poden ser discutibles.
Fi de la crisi.

dijous, 24 de desembre de 2009

Definint l'indefinible...


Sí. Que hi ha moltes definicions per la paraula ànima. I no totes tan "espirituals" com potser esperavem trobar.
A l'Enciclopèdia Catalana (cito la font) per exemple, i per la paraula "ànima", hi ha com a mínim, 30 entrades. Aquí en teniu unes quantes:

1. Principi vital dels éssers vivents, sobretot de l'home.
3. Cilindre o tub de cartró, fusta, etc, sobre el qual hom enrotlla un teixit, una bobina de paper, etc.
6. Fusteta d'avet de forma cilíndrica que hom posa dins els instruments de la família del violí, entre el fons i la tapa, aproximadament sota el peu dret del pontet (al costat de la corda més prima), per comunicar les vibracions de la tapa al fons i sostenir la pressió que produeixen les cordes sobre la tapa a través del pontet.
11. L'ànima considerada com a entitat separada del cos després de la mort.
12. Allò que és, respecte a una cosa, com l'ànima respecte al cos, part essencial d'una cosa, que li dóna vida, vigor, força, etc.
17. Part moral i emocional de l'home (en contraposició a la part intel·lectiva)
21. Ca l'Ànima -- Disseminat del municipi de Cornellà de Terri (Pla de l'Estany).
24. Ànima en pena -- Ànima que pateix en el purgatori i que s'apareix a algú.

... i així...

Com a conclusió que es pot treure de la lectura d'aquestes definicions, l'ànima és allò que dóna cos, força i sustentació a algun ens, viu i/o inanimat, i que n'és la seva essència.

Ara, faltaria definir el concepte de la paraula...

Però potser per avui ja n'hi ha prou.

Que passeu un Bon Nadal i totes aquestes coses.

dimecres, 23 de desembre de 2009

L'ànima de Japó


Fa uns mesos, algú va dir que Japó era un país sense ànima.
Des d'aquí, penso demostrar que això no és cert.

Realment i a primera vista, aquesta és la impressió que molta gent se'n porta de tornada...
Potser esperaven trobar alguna cosa que els canviés la vida i, en quinze dies, evidentment, no l'han trobat.
És normal. I no només passa a Japó. Vagis on vagis, i facis el que facis, sempre tens unes espectatives, que de vegades s'acompleixen i de vegades no...

Amb aquest bloc acabat de crear, i espero que amb l'ajuda d'uns quants amics i amigues que pensen el mateix, penso demostrar que Japó té ànima.

En la propera entrada, definirem ànima. Un cop fet això, passarem al tema.

Seguirem en contacte.